La tecnologia i la Intel·ligència Artificial
La tecnologia és la ciència que s'aplica per donar solució als problemes
que es presenten en la societat, en diferents sectors i s'utilitza per
desenvolupar alternatives que puguen ajudar que les persones arriben a tenir
una millor vida a tota mena d'aspectes. La intel·ligència artificial (IA) és
una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet
a una màquina prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si
tingués una intel·ligència semblant a la humana.
La definició més estesa d’intel·ligència és la de John McCarthy (1995), que
afirma que "és fer que una màquina es comporte d'una manera que seria
considerada intel·ligent en un humà". En el següent vídeo presenta la
Unitat de Desenvolupament Tecnològic en Intel·ligència Artificial (UDT-IA) que
pertany a l’Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC)
del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).La UDT-IA té com a
objectiu la transferència de coneixement dels resultats de la recerca del
IIIA-CSIC a la societat, promovent i gestionant la col·laboració amb empreses i
organitzacions innovadores que vulguen incrementar el valor dels seus productes
i serveis.
La intel·ligència artificial és la intel·ligència exhibida per les màquines. Dit d’una altra manera, és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permetin a una màquina prendre decisions intel·ligents. Segons John McCarthy, creador del terme intel·ligència artificial, “és fer que una màquina es Perquè els humans som incapaços de processar tota aquesta enorme quantitat d’informació en el nostre cervell. Però en canvi, som capaços de transferir totes les nostres coneixements (i els coneixements de molta gent) a una màquina. Passem hores i hores davant d’un ordinador programant un seguit d’ordres perquè la computadora sigui capaç no només d’acumular dades sinó també d’establir-hi associacions. Fins i tot, podem programar les màquines perquè sàpiguen improvisar. Però si bé aquestes màquines que hem creat són intel·ligents, podem crear una intel·ligència superior? Podem crear una intel·ligència més gran a la nostra sense tenir nosaltres aquestes capacitats superiors que li hem atorgat als ordinadors? Arthur Samuel, pioner en el camp de la intel·ligència artificial, es va fer la mateixa pregunta.
Ens remuntem a l’any 1956. Samuel es va proposar un objectiu: crear una màquina que fos capaç de guanyar-lo jugant a les dames, un joc ben simple però molt estratègic. Així doncs, havia d’ensenyar a la màquina no només les bases dels moviments de les fitxes sinó l’estratègia per guanyar les partides. Tot i això, com a màxim podria arribar a saber-ne tant com ell. La solució? Que la màquina jugués contra si mateixa i que aprengués de les seves pròpies jugades per millorar-les. D’aquesta manera, el seu programa va guanyador el campió de dames de Connecticut, quart millor del país, i Arthur Samuel va ser anomenat el pare de l’aprenentatge automàtic. Tot i això, tots els descobriments de Samuel no existirien sense el pare de la informàtica moderna, Alan Turing, que el 1936 va crear la primera màquina capaç de realitzar qualsevol càlcul prèviament definit. Potser el seu nom us resulta més familiar pel Test de Turing (o per la pel·lícula The imitation game amb Benedict Cumberbatch). Turing, en el seu test, proposava un experiment, un “joc d’imitació” per definir un estàndard que permeta anomenar “intel·ligent” a una màquina: afirmava que un ordinador “pensava” si era capaç d’enganyar un interrogador i fer-li creure que estava conversant amb un humà. El test va sortir a la llum el 1950, quan Turing va publicar l’article Computing Machinery and Intelligence a la revista Mind.
El 1956 es va teoritzar que a la dècada dels 70 viuríem rodejats d’intel·ligència artificial. Va ser la primera vegada que es va emprar aquest terme, que va sorgir de John McCarthy, Marvin Minsky i Claude Shannon a la conferència DarthMouth Summer Resarch Conference on Artificial Intelligence. Tanmateix, fins a arribar als 90 les empreses no van començar a invertir en aquest camp. Amb IBM el 1997 la computadora Deep Blue va guanyar ni més ni menys a Gari Kaspárov, campió del món d’escacs. El 2001, una altra màquina d’IBM, Watson, va guanyar als dos millors concursants del programa de televisió Jeopardy. Però què comportava que Watson guanyés? Volia dir que prèviament havia hagut d’estudiar 200 milions de pàgines que havia processat el seu sistema, després les havia hagut d’entendre, respondre-les i escollir les categories i les apostes depenent de manera estratègica.El futur de la intel·ligència artificial és encara més ambiciós. Els
robots capaços de pensar per ells mateixos, captar les emocions i, en
definitiva, actuar gairebé com una persona podrien deixar de ser ciència-ficció
d’aquí unes quantes dècades. La literatura i el cinema sempre hi han somiat,
però en un futur ja no tan llunyà els replicants imaginats per Philip K. Dick
-portats a la gran pantalla per Ridley Scott en la mítica Blade runner -
poden ser una realitat. Tot està evolucionant ràpidament. Hi ha gent que pensa que els robots ja
poden fer tot el que fa una persona. I no, encara no poden. Però ens hem de
preparar per al dia que sí que ho puguen fer. Davant la manca de legislació europea en matèria d’intel·ligència
artificial, el Parlament Europeu ha alertat dels perills d’aquest buit legal.
Els eurodiputats tenen previst aprovar dijous un informe en què demanen a la
Comissió Europea (CE) que impulse una normativa per a la indústria robòtica i
que es creï una agència europea d’intel·ligència artificial. “La revolució
tecnològica és més ràpida del que ens imaginàvem quan va començar. Per això
demanem a la CE que llança un debat per preparar-nos per a un futur en què els
robots seran més independents i intel·ligents”.S’ha de tindre en compte que La intel·ligència és un fenomen que NO
apareixerà de cop en las màquines ni per iniciativa d’aquestes Els progressos en IA són el resultat d’una
acumulació sostinguda de milers de
millores incrementals Els robots no es
“despertaran” tot de cop i seran realment intel·ligents, molt menys super-intel·ligents i conscients Molts dels sistemes actuals de IA (específica)
ja són superiors a nosaltres en molts aspectes. En qualsevol cas, l’autonomia tampoc arribarà espontàniament: som
nosaltres els que decidim el grau d’autonomia d’un sistema. La pregunta és:
¿Volem deixar en mans de sistemes autònoms decisions que poden afectar
significativament les nostres vides?
