Monòmer, polímer, plàstic i additius

Un monòmer és un compost de química orgànica, que bàsicament està format per molècules amb àtoms de carboni i hidrogen. Els polímers tenen origen orgànic, és a dir, el seu principal component és el carboni, es formen amb macromolècules les quals es construïen  amb la repetició de molècules senzilles denominades monòmers. Els polímers poden ser de tres tipus:

• Naturals si la seua procedència és d’origen animal o vegetal.
• Artificials quan es modifiquen les propietats d’un polímer natural en el laboratori.
• Sintètics els monòmers es fan reaccionar per a formar polímers.

Els plàstics són polímers formats per milers de molècules que contenen carboni, hidrogen i altres elements com oxigen, nitrogen, fluor, clor, sofre, entre altres; als quals  se les afegeixen  a additius per a millora les seues propietats. La majoria dels plàstics s’obtenen a partir dels combustibles fòssils però cada vegada es fabriquen més  a partir de polímersnaturals com del midó i es creen plàstics biodegradables.Per millorar les qualitats dels plàstics, s'afegeixen diferents components. D’aquesta forma s’obtenen plàstics específics per a les de les necessitats de cada indústria. A continuació teniu numerats els tipus d’additius:

• Absorbidors de llum: S'empren en productes plàstics quan es desitja incrementar la seua vida útil.
• Antibacterians: Evita que diferents bacteris habiten i creixin al material.
• Antiestàtics: Eviten la formació i acumulació de càrregues estàtiques.
• Antioxidants: Per a evitar la degradació tèrmica durant l’extrusió (donar forma a un massa).
• Càrregues: Són substàncies minerals que s’afegeixen en gran proporció per millorar algunes propietats de les resines com la resistència mecànica o la tenacitat i abaixar e preu de cost. Poden ser: el talc, la mica, l’amiant, la fibra de vidre, el ciment, el grafit, metalls en pols, etc.; o vegetals, com la farina de fusta, el paper, el cotó, etc.
• Desemmotllants: Són substàncies orgàniques que faciliten el desemmotllament de le peces de plàstic.
• Escumants:: Creen en el producte final una estructura d'escuma aïllant, ajudant així estalviar energia tèrmica i a més, economitzen combustible i redueixen els costos de transport.
• Estabilitzants: Són els agents destinats a assegurar les seues propietats inicials i a evitar les causes i els efectes de les degradacions. Molts són sals orgàniques de metalls i alguns resulten altament contaminants, per la qual cosa no es poden utilitzar per als plàstics alimentaris.
• Lubricants: s’utilitzen per facilitar la manipulació en la maquinària durant el procés de transformació. Es fan servir en quantitats molt petites, inferiors a un 2%.
• Pigments: Poden ser minerals, inorgànics, orgànics o tints que o bé s’incorporen a
• l’estructura molecular, o bé pigments que se situen en els espais que deixen lliures les molècules. Serveixen per a donar color al plàstic.
• Plastificants: Els plastificants s’afegeixen a un polímer per a millorar el seu processat i la seua flexibilitat, aquests poden disminuir la viscositat del polímer en estat fos això com el mòdul elàstic i la temperatura de transició vítria.
• Retardadors de flama: S'utilitzen per a reduir la inflamabilitat d'un material o per a demorar la propagació de les flames al llarg i a través de la superfície del plàstic.

Per a obtindre més informació consulteu el següent vídeo: