Processos de Conformació dels plàstics

Els plàstics es poden trobar en multitud de formes comercials: Pólvores, Grànuls, Resines líquides, Pel·lícules, Làmines, Blocs, Barres, Tubs, Perfils, Fil, etc. Els materials plàstics se sotmeten a tècniques de conformació per a donar-los la forma dels objectes desitjats. Les principals tècniques de conformació són quatre: extrusió, mmotllament, calandratge i conformat al buit.

• Extrusió: El material s'introdueix per l'embut en forma de gransa i cau a un cilindre calfat prèviament. Dins del cilindre hi ha un caragol d’Arquímedes o caragol sense fi que gira i desplaça el material fos obligant-lo a eixir per un filtre. El plàstic adquireix la forma del filtre i es refreda en un bany refrigerat. Aquesta tècnica s'empra per a fabricar amb termoplàstics, canonades, revestiments de cables elèctrics, canonades, perfils…

• Existeixen diversos tipus d’emmotllament que veurem a continuació:
• Emmotllament per injecció: consisteix en un tub escalfador per l'interior del qual es fa circular el plàstic granulat gràcies a l'acció d'un caragol. Quan la massa de plàstic fos arriba al final del tub, tot el caragol es desplaça longitudinalment i força la seua entrada dins d'un motlle. El caragol es retira i un cop refredat el plàstic dins el motlle, aquest s'obre i s'extreu la peça acabada. Mitjançant aquesta tècnica es fabriquen objectes de formes complicades i que requereixen un bon acabat, com les carcasses dels electrodomèstics.

• Emmotllament per escumeig: per tal d'aplicar aquesta tècnica cal que la matèria primera continga un additiu escumejant; se situa dins un motlle i s'escalfa a la temperatura adequada. Per l'acció de la calor aplicada, el plàstic s'infla i augmenta de volum ocupant la totalitat del motlle i formant una massa sòlida però esponjosa. Els productes escumats tenen una gran importància, ja que presenten una densitat aparent i una conductivitat tèrmica molt baixes a causa de l'aire atrapat al seu interior. Amb aquesta tècnica es fabriquen embalatges de tota mena, aïllaments tèrmics i acústics, farcits de tapisseries, etc.

• Emmotllament per buit: consisteix a utilitzar un motlle obert que disposa d'uns petits canals per on pot circular l'aire. Damunt d'aquest motlle es col·loca una làmina de plàstic i s'escalfa per tal d'estovar-la. Un cop la làmina té la plasticitat adequada, s'esxtreu l'aire situat entre la làmina i el motlle utilitzant una bomba de buit. Per acció de la pressió atmosfèrica, la làmina queda comprimida contra el motlle i n'adopta la forma. D'aquesta manera es fabriquen embalatges poc profunds o objectes grans amb formes complicades.

• Emmotllament per compressió: consisteix a utilitzar un motlle amb dues parts, una de fixa i una altra de mòbil amb sistemes d'escalfament. Se situa la quantitat adequada de polímer a l'interior de la part fixa i es tanca el motlle aplicant una gran pressió a la part mòbil. Per efecte de la temperatura i de la pressió, el material adopta la forma del motlle. S'utilitza aquesta tècnica preferentment per a elaboració de peces de polímers termoestables, com ara mànecs d'estris de cuina, endolls elèctrics, etc.

• Emmotllament per extrusió i bufat: consisteix a obtenir un tub amb una extrusora i, abans que es refrede, tancar-lo a l'interior d'un motlle, mentre es bufa aire a pressió pel seu interior, forçant-lo així contra les parets del motlle. Després es tallen els extrems sobrants i s'obre el motlle per extreure'n la peça acabada. D'aquesta manera es fabriquen objectes buits com ara ampolles, pilotes i joguines en general.

• Calandratge: consisteix a alimentar uns corrons escalfadors amb el granulat del plàstic a conformar. El material en fase viscosa es fa circular entre els corrons fins que adopta el gruix i la textura desitjada. D'aquesta manera es fabriquen tota mena de làmines.