Propietats i classificació dels plàstics

Els plàstics substitueixen a molts altres productes per les seues propietats i per que la matèria primera és molt barata.

Algunes de les seues propietats són:

• Facilitat de conformació.
• Alt pes molecular.
• Baixa densitat, lleugers.
• No resisteixen bé la calor.
• Aïllants tèrmics  i acústics per això s’usen com a aïllants en les parets dels edificis.
• Aïllants elèctrics, s’utilitzen per a fabricar interruptors i endolls.
• Resistents als esforços mecànics.
• Resistents a molts agents químics.
• Resistents a l'aigua.
• Impermeables per això s’utilitzen per a fabricar canonades.
• Resistents als agents atmosfèrics.
• Els plàstics procedents del Petroli no són biodegradables.
• Amb la calor es desbaraten, i si es cremen desprenen gasos tòxics.

Altres propietats són més específiques de cada tipus de plàstics, per exemple el Kevlar és tan dur que serveix per a fer armilla antibales i amb el metacrilat es fan fars de cotxes a causa de les seues propietats òptiques. Finalment, amb el cautxú vulcanitzat es fan pneumàtics elàstics i adherents.

Els plàstics es poden classificar  segons la seua estructura molecular per la qual  existeixen tres famílies de plàstics: termoplàstics, termoestables i elastòmers

• Els termoplàstics estan constituïts per cadenes unides entre si per enllaços febles que fan que es trenquen fàcilment amb la calor i que es puguen modelar donant-los noves formes que mantenen en refredar-se. Es fonen a temperatures entre 50 i 200 ◦C. Suporten cicles repetits d'escalfament i refredament. En escalfar-los passen a un estat de líquid viscós i es poden conformar. Suporten cicles repetits d'escalfament i refredament Poden reciclar-se amb facilitat. S'usen a temperatura ambient. Els més importants:

• Els termoestables es formen quan les seues cadenes s'uneixen entre unes i altres  amb múltiples enllaços forts els quals no es trenquen fàcilment amb la calor. El procés d'emmotllament a alta temperatura els endureix. No es reblaneixen encara que s'escalfen de nou. Una vegada sotmesos al procés de calfament els seus enllaços es tornen rígids i ja no és possible calfar-ho de nou, si ho intentem, el plàstic es carbonitzen. Són molt fràgils i més resistents que els termoplàstics. No es poden reciclar, sols cal reutilitzar-los. Suporten temperatures mitjanes o altes. Els més importants són:

• Els elastòmers estan formats per cadenes molt atropellades i plegades com a molls que es desenrotllen en aplicar-los una força i recuperen la seua forma plegada en cessar aquesta. Són extremadament elàstics, alguns es poden estirar fins a 10 voltes la seva longitud original. Recuperen la seua forma en finalitzar l'esforç.  Els elastòmers van sorgir en el laboratori de “Goodyear”, de la mescla accidental del cautxú natural amb sofre calfat a 160 °C, procés anomenat posteriorment vulcanització. També son adherent, no es poden fondre de nou i no es poden reciclar. Els més importants són: